biel culubret
ESDAPC
Document: https://docs.google.com/document/d/1CXUfcricrt4zgZgVYKyiyuXwdJDSKlJgmM8z29j3fWw/edit?usp=sharing
El gràfic adjunt s’ha realitzat amb l’eina online BlueTool, que permet sotmetre els projectes a diversos paràmetres ambientals per tal d’analitzar-ne les fortaleses i mancances; així, es poden millorar els punts més crítics del projecte estudiat.
En aquest cas, s’ha avaluat l’impacte que suposaria imprimir uns dossiers d’apunts d’aproximadament 30-50 pàgines de paper, amb la seva corresponent grapa i enquadernació en plàstic, tenint unes expectatives realistes del procés d’impressió. En aquest context, els executors del projecte en deleguen la producció a petites copisteries amb poca o nul·la garantia mediambiental, i que, en la gran majoria de casos, no ofereixen alternatives viables per a la producció (materials de poca qualitat, costos elevats…).
Cal destacar que aquests resultats no tenen perquè ser els mateixos que altres estudis realitzats sobre la mateixa problemàtica, cosa que és deguda al fet que aquest és un tipus d'anàlisis subjectiu que depèn de la interpretació personal de cada resposta segons el seu context, exemple clar en podria ser que dos estudis valorin diferent la responsabilitat ecològica dels productors, ja que aquests no compten amb un certificat oficial que acrediti l'impacte real que tenen sobre el medi.
El gràfic, doncs, demostra amb dades que la impressió d’aquests dossiers no és necessària per els següents motius:
En l’àmbit del disseny, es presenta com una opció amb poc impacte real en els usuaris, ja que és un dossier d’ús limitat que únicament serà utilitzat en l’àmbit acadèmic, sense cap element destacable que en garanteixi un ús prolongat o la reutilització, atès que ha de complir paràmetres establerts pel professorat. Actualment, presenta una puntuació negativa fàcilment corregible si es prioritza un format digital, en què un PDF compleix les expectatives reals d’aquest projecte, sense que sigui necessari un segon ús del format.
Pel que fa als materials, presenta una bona posició gràcies a l’ús del paper i al petit format que representa, ja que no implica materials especialment perjudicials si no s’opta per l’enquadernació. La pregunta, no obstant això, és: realment és necessari utilitzar, encara que sigui un sol material, per imprimir aquests dossiers? Què aporten els materials i la impressió que el format digital no pugui suplir amb la mateixa fiabilitat? Es tracta d’un ús de materials innecessari i irresponsable, encara que no siguin especialment perjudicials.
La producció és un dels punts més crítics de la proposta, ja que les copisteries no compleixen la majoria d’estàndards ecològics o, com a mínim, no els tenen certificats, cosa que dificulta molt una producció responsable. Així doncs, no hi ha garantia que se segueixin les pautes sostenibles i socials mínimes. Per tant, si no s’imprimís, aquest punt quedaria eliminat, mitigant l’impacte negatiu que una producció irresponsable suposaria.
L’ús, per altra banda, té una bona puntuació, ja que compleix les expectatives més bàsiques d’aquest format: un recull d’apunts grapat. No resol una necessitat complexa, simplement és un recull d’informació; no obstant això, la impressió no aporta un millor ús, ja que es complirien les mateixes expectatives en un format digital.
Finalment, la gestió dels residus es troba en un punt mitjà, ja que els materials utilitzats no són excessivament contaminants, i les característiques d’un paper bàsic sense plastificats afavoreixen la seva possible reutilització si es duu a terme un procés correcte. No obstant això, el disseny no aporta cap instrucció sobre aquesta reutilització, i la naturalesa del format fa que, una vegada corregits els apunts, aquests acabin sovint oblidats en un calaix o llençats. Això evidencia, una vegada més, que la impressió, lluny d’aportar valor al projecte, només genera processos innecessaris i irresponsables amb el medi ambient.
